Els no
iniciadors

Que són els
no iniciadors?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’adherència als medicaments com “el grau en el que el comportament d’un pacient, en relació amb la presa d’una medicació, el seguiment d’una dieta o la modificació dels hàbits de vida, corresponen amb les recomanacions acordades amb un professional sanitari”. La manca d’adherència als tractaments prescrits por resultar en un empitjorament del estat de salut i un increment de la despesa sanitària(1).
La no iniciació es un tipus de manca de adherència, concretament es coneix com a pacient no iniciador aquell que no comença un tractament prescrit per primera vegada(2).

No iniciadors és un projecte d’investigació que estudia la iniciació dels medicaments.
El projecte NO INICIADORS consta de diferents fases amb objectius concrets.

La DM és una malaltia crònica que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Fase 0 Pre-Clínica

La Fase pre-clínica es va realitzar entre 2014 i 2017 amb una metodologia mixta:

Primerament es va avaluar la prevalença de la no iniciació a Catalunya mitjançant un estudi epidemiològic amb dades del món real (Real World Data), dades generades de forma automàtica al sistema sanitari. Aquest estudi va determinar que aproximadament un de cada 6 nous tractaments prescrits en l’àmbit de l’atenció primària no s’iniciaven. Concretament, en medicaments dirigits a tractar una malaltia crònica el nombre de tractaments no iniciats va a ser 1 de cada 10. Aquest estudi va a mostrar que la gent jove, la població immigrant i amb algun grup de malalties concretes iniciaven els medicaments amb menys freqüència. La mateixa situació es va a donar quan la prescripció no la feia un metge habitual del pacient. (3).

 
Així mateix es va avaluar quines conseqüències tenia la no iniciació de medicaments en l’ús de serveis sanitaris, dies de baixa i costos. Es va trobar que tot i que les persones adherents al tractament feien més ús de medicaments que els no iniciadors, els pacients adherents passaven menys dies de baixa que els no iniciadors. Per una altra banda, es va veure que la no iniciació suposava una major despesa econòmica pel sistema a curt termini(4).

També es pretenia conèixer les motivacions dels pacients per no iniciar les noves medicacions i, amb aquesta finalitat, es van realitzar entrevistes a pacients que havien decidit no iniciar algun tractament. Es va veure que els pacients basen la seva decisió en funció de la percepció que tenen sobre la patologia i el tractament que se’ls ha prescrit. Això pot estar influenciat per la relació que el pacient té amb el metge i amb altres professionals sanitaris, com el farmacèutic; l’existència d’altres teràpies alternatives a la prescrita; i el seu nivell d’alfabetització sanitària. Amb aquests resultats es va desenvolupar el model teòric de la no iniciació(5).

Finançament

Aquest estudi va estar finançat amb una ajuda dels Fons d’Investigació per la Salut (FIS), del Institut de Salut Carlos III (ISCIII) del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. FIS 14/00052

Fase 1 Modelatge de la intervenció

Durant la fase de modelatge de la intervenció, entre 2018 i 2019, es va fer un estudi qualitatiu amb grups de discussió que incloïen metges i infermeres d’atenció primària, farmacèutics comunitaris i treballadors socials, per conèixer la percepció dels professionals sanitaris sobre la no iniciació. Aquest estudi va confirmar el model teòric de la no iniciació prèviament desenvolupat en les fases prèvies de l’estudi. Es van afegir altres factors que influenciaven la decisió final dels pacients sobre la iniciació d’un tractament, com per exemple la influència d’altres professionals sanitaris, com per exemple infermeria, i l’estigma associat amb l’ús de certs grups de medicaments(6).

 
Amb aquest estudi es van definir els components d’una intervenció de millora de la iniciació per tractaments per les malalties cardiovasculars i diabetis mellitus tipus 2 basada en la presa de decisions compartides.

Finançament

La Fase 1 es va finançar amb un ajut a la Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Fase 2 Pilotatge de la intervenció

Per tal de comprovar viabilitat i acceptabilitat de la intervenció dissenyada per millorar la iniciació, durant el 2020 es va realitzar un estudi pilot en centres d’atenció primària (CAPs) de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest estudi va servir per detectar limitacions a la fase de prova i avaluar la factibilitat de fer un assaig clínic.

La intervenció IMA es va haver d’adaptar a la situació actual resultant de la pandèmia de la COVID-19.

Finançament

L’estudi pilot d’una intervenció complexa per millorar la iniciació al tractament farmacològic va ser guardonat amb una beca d’investigació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona al curs 2019-2020.

Fase 3 Assaig clínic controlat aleatoritzat per conglomerats (IMA-cRCT)

En la Fase 3 del projecte NO INICIADORS es vol formular una intervenció complexa basada en la teoria i l’evidència amb la finalitat de reduir la no iniciació, la manca d’adherència i millorar els símptomes clínics dels pacients amb malalties cardiovasculars i diabetis mellitus tipus 2. Aquesta intervenció de millora de la iniciació al tractament (Initial Mediacation Adherence [IMA]) es desenvoluparà a Atenció Primària, i se n’avaluarà l’efectivitat i la cost-efectivitat.

Un cop finalitzat l’estudi es difondran els resultats als responsables sanitaris per promoure un canvi en la pràctica real.

Finançament

L’IMA cRCT és un projecte financiat per l’European Research Council amb una beca Startig Grant. S’enmarca en el tema LS7 – Tecnologies Mèdiques Aplicades.

Referencies

  1. Zhang JA, Wei Z, Li CG, Sun CB. Piping system design of subsea manifold. Appl Mech Mater. 2013;321–324:1779–83.
  2. Vrijens B, De Geest S, Hughes DA, Przemyslaw K, Demonceau J, Ruppar T, et al. A new taxonomy for describing and defining adherence to medications. Br J Clin Pharmacol. 2012;73(5):691–705.
  3. Aznar-Lou I, Fernández A, Gil-Girbau M, Fajó-Pascual M, Moreno-Peral P, Peñarrubia-María MT, et al. Initial medication non-adherence: prevalence and predictive factors in a cohort of 1.6 million primary care patients. Br J Clin Pharmacol. 2017;83(6):1328–40.
  4. Aznar-Lou I, Fernández A, Gil-Girbau M, Sabés-Figuera R, Fajó-Pascual M, Peñarrubia-María MT, et al. Impact of initial medication non-adherence on use of healthcare services and sick leave: A longitudinal study in a large primary care cohort in Spain. Br J Gen Pract. 2017;67(662):e614–22.
  5. Gil-Girbau M, Aznar-Lou I, Peñarrubia-María MT, Moreno-Peral P, Fernández A, Bellón J, et al. Reasons for medication non-initiation: A qualitative exploration of the patients’ perspective. Res Soc Adm Pharm [Internet]. 2020;16(5):663–72. Available from: https://doi.org/10.1016/j.sapharm.2019.08.002
  6. Peñarrubia‐María MT, Gil‐Girbau M, Gallardo‐González MC, Aznar‐Lou I, Serrano‐Blanco A, Mendive Arbeloa JM, et al. Non‐initiation of prescribed medication from a Spanish health professionals’ perspective: A qualitative exploration based on Grounded Theory. Health Soc Care Community. 2021;(September 2020):1–9.